Con Faldas y a lo loco

Només em ve al cap el títol en castellà de la mítica pel·licula d'en Billy Wilder, que en el seu original s'anomenava "Some like it hot" i que en català i per votació es va anomenar "Ningú no és perfecte"
El cas  es que porto una setmana de faldilles total, i tot això ve de que aquests dies no puc anar amb pantalons , bé sí amb aquells tant còmodes i amples d'estar per casa sí, la millor opció per sortir al carrer és portar faldilles, però jo MAI porto faldilles, i per tant NO tinc faldilles grgrgr només he pogut rescatar un vestidet molt mono i jà està.
Així que mans al fils i  a buscar tutorials senzillets per fer-ne.
Altre vegades anem a parar a Sant Pinterest  i a un pin que tenia al taulell de "pendents" on tenia el minitutorial d'aquest reciclatge de texans  per convertirlos en faldilla i aquest és el meu resultat.
Com no estic avessada a dur-ne, que sigui tant llarga em va molt bé ara però haig d'apendre a no trepitjar-la, o l'hauré d'escursar .

Boc'n'roll

Gràcies a la iniciativa d'un Cosim plegades on la proposta era fer un porta-entrepans del Blog de la capseta de música
Varem posar fil a l'agulla i per variar vaig acabar fent una cosa diferent de la proposada iniciament, les nenes estan en una època en que volen entrepans amb pa de motllo i faig decidir fer un porta entrepans en forma de sobre que vaig veure al Blog de Pandielleando que ella anomenava  Galleteitor i que alhora era també un Cosim Plegades del blog de Flor roja de tallo Rojo .

Aquest és el resultat de la meva versió

Bossa de piscina

Aprofitant que  aquesta tarda les nenes fan l'exhibició del curset de  piscina al que han anat com activitat extra escolar he pensat en pujar les fotos de la bossa de piscina que hem fet anar aquest any.
Necessitàvem que fos molt grossa per a poder portar en un sol lloc tot el necessari, ja que varem començar el curs sortin de casa amb tres bosses i era molt carregós cada dimecres.
Totes les teles son de l'Ikea la de les nedadores és de cotó i la resta son teles plastificades.

El que la pressa no hem deixa veure

Ja estem de ple a la  primavera, per mi la millor època de l'any on notem plenament el canvi d'estació i veiem la natura en tot el seu esplendor, canvia la temperatura, canvia la llum, canvia el paisatge , canvien els hàbits diaris poder allargar les tornades a casa passant per plaça a jugar "una estoneta més mare...." no te preu.
I de nou hem de parar i treure la càmera per a que no se'ns escapi cap detall.

Aquesta setmana passada el roser de casa ha començat a florir, en pocs dies el tindrem en el seu apogeu, aquest serà el proper moment de parar i treure la càmera.

Anem de bateig

Si hi han patrons famosos a la xarxa un d'ells és La brusa d'en Charlie de la Rae, encara que no crec que superi el seu Geranium dress, la xarxa costuril en va plena.
Vaig tenir la sort de poder-ne fer tres, els tres diferents, una versió nen amb mànigues i de mida Brusa, i els dos de les nenes tipus mini vestit sense mànigues.
El patronatge és molt ample i les meves nenes molt primetes, el que va suposar també fer modificacions en amplada.
Vaig aprofitar un cosim plegades, per a fer els vestits dels meus petits per al bateig del més menut.
És un projecte que no és actual però em feia molta il·lusió posar-ho al blog.