Translate

divendres, 29 de març del 2013

Lo vi y me enamoré



Me uno a la iniciativa que ha impulsado el blog de Pandielleando de mostrar los resultados de los proyectos de los que nos hayamos enamorado y llevado a cabo.
En mi caso podría dedicar muchas entradas dado que cojo prestadas muchas ideas de la red, aunque siempre acabas añadiendo algún detalle que hace el proyecto mas personal.
En honor a Pandielleando os enseño un projecto precisamente de su Blog.
Como compartimos hijos artistas, y este verano nos esperaba un laaargo viaje en coche y un destino con muchos museos y monumentos ,y estavamos dispuestos a sufrir un síndrome de stendhal, que mejor que hacer su libro-estuche que con su tutorial era imposible que quedara mal.



Aquí va mi personalización, yo le añadí una asa para poder llevar-lo por todos lados.









Mi Blog es muy joven, con pocas entradas aún, pero si no fuera por el trabajo desinteresado de blogeras como pandielleando no podriamos atrevernos las novatillas como yo a hacer trabajos como este.
Gracias.

dimecres, 27 de març del 2013

El que la pressa no em deixa veure.

Fa relativament poc que la meva família i jo varem fer el pas de la gran ciutat al petit poble, tres anys i mig.
Va ser un canvi fet amb calma, sense presses amb tot els punt valorats i  cada pro i contra més que estudiat.
Varem canviar de feina, de casa, d'escoles, de comarca, de paisatges, d'olors,  de ritmes, canvis de tarannàs.
Faig un esforç cada dia per apreciar el que m'envolta i de tant en tant trec la càmera.


dilluns, 25 de març del 2013

Brum Brum ja tinc dos anys!!

Aquesta setmana el petit de la casa en farà dos, i està en plena època onomatopeica i es clar els cotxes son brum brums o "otxas".
Per a treure-li un gran OHHH quan obri el regal  la mare aposta segur, i li he fet un pàrquing amb estoreta de joc per emportar-nos per tot arreu.
Altre cop compleixo amb ritual d'anar al taulell de "Per fer" del meu Pinterest i posar-me mans a la tela.
Tenia en ment la Catifa de joc que fan a The  Train to Crazy , però com al final un sempre versiona de la versió, vaig aprofitar una catifa de ciutat que teniem a casa i amb la que ja hi  jugava el peque.










Ja us diré quant ha durat el OHHHHH!!!!


dissabte, 23 de març del 2013

Tot te un inici

Tota nova experiència neix d'una inquietud, d'unes ganes de provar, d'aprendre, de millorar.
Aquest és l'inici de "La Bita", i espero que com jo mateixa faci, desfaci, desi ,aprengui, creixi i millori.
Els inici sempre s'agafen amb empenta i il·lusió, però serà el temps el que ens dirà on ens durà.
Bita és un malnom, un mote , un nickname, per el que molts m'anomenen i amb el que em sento identificada al 100%
Aquest de moment és un espai privat, intim i desconegut per molts dels meus, potser heu arribat convidats, això voldrà dir que hi han coses que ens uneixen i aquí hi podrem tenir un altre racó de trobada, potser has arribat de casualitat, Benvingut, Benvinguda, no soc molt extravertida i les coneixences noves m'intimiden, però clar en aquesta xarxa global si alguna cosa hi ha és que estem oberts a tothom, sigui com sigui em farà molta il·lusió saber que has passat per aquí.